El recàrrec del transport constitueix un recurs amb el que ha estat dotat l’Entitat Metropolitana del Transport en la Llei de Catalunya 7/1987, de 4 d’abril, amb l’objecte de finançar el transport públic de viatgers en l’àmbit dels divuit municipis que composen aquesta Entitat. La imposició d’aquest recàrrec ha coincidit en el temps amb un increment considerable de la oferta de transport públic, del nombre de usuaris i de la qualitat del servei. I també ha fet possible el procés d’integració tarifària, així com la implementació i extensió dels beneficis del sistema de tarifació social. D'altre banda, aquest recurs ha de contribuir a la definició d’un marc estable de finançament que permeti mantenir i avançar en el desenvolupament del sistema de transport públic de viatgers a Barcelona i la seva connurbació. El recàrrec metropolità del transport sobre l’impost de béns immobles que avui és previst a la Ley reguladora de les Hisendes Locals, té el seu origen en la Ley 24/1983, de 21 de desembre, de mesures urgents de sanejament i regulació de les hisendes locals. Des de la data de la seva imposició ha estat objecte de diferents regulacions, en funció de les successives reformes que ha experimentat el tribut base. En la nova ordenació passa a anomenar-se “tribut de la mobilitat”. Es manté l’estructura i regulació vigent fins la data, destacant com novetats més significatives la fixació d'un nou tipus impositiu i la determinació d’un sistema de coeficients d’increment anual màxim per a tots els municipis -per evitar les distorsions derivades de les revisions cadastrals-, així com l’incorporació d’exempcions i bonificacions en base a la capacitat econòmica dels obligats. Secció 1a: Disposicions generals.
Article 1. - De conformitat amb allò previst a l’article 153,1a) del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i en ús de l’habilitació conferida per l’article 27 de la Llei del Parlament de Catalunya 7/1987, de 4 d’abril, el recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) aplicable en l’àmbit territorial de l’Entitat Metropolitana del Transport, queda fixat en els termes que s’estableixen en aquesta ordenança.
Article 2. - El recàrrec s’estableix com a ingrés addicional per a finançar la prestació dels serveis de transport públic de viatgers, i s’anomenarà “tribut de la mobilitat”.
Article 3. - El tribut de la mobilitat s’exigirà als mateixos subjectes passius i en els casos contemplats en la normativa reguladora de l’impost de béns immobles, amb l’excepció que s’assenyala a l’article 4 d’aquesta ordenança.
Article 4. - No seran gravats amb el tribut de la mobilitat: els béns de naturalesa rústica a que es refereix l'apartat 3 de l'article 7 del Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 març, que aprova el text refós de la Ley del Catastro Inmobiliario. Estaran exempts del pagament del tribut totes aquelles finques residencials que tinguin un valor cadastral inferior a 40.000 euros i que siguin utilitzades per a la primera residència del propietari. Per la Gerència de l’Entitat es dictaran les normes de desplegament necessàries per l’efectivitat d’aquesta exempció. Secció 2a: Tipus impositiu, reduccions i bonificacions.
Article 5. - La quota integra del tribut de la mobilitat serà el resultat d’aplicar a la base imposable de l’impost de béns immobles el tipus impositiu corresponent. L’esmentat tipus consistirà en un percentatge únic i serà amb caràcter general i sense perjudici del que s’indica a l’article 6, del 0,134 per 100.
Article - 6. En el cas de béns immobles de característiques especials definits a les lletres c) i d) de l'apartat 2 de l'article 8 del Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 març, que aprova el text refós de la Ley del Catastro Inmobiliario, el tipus impositiu consistirà en un percentatge únic del 0,2 per 100.
Article 7. - A la quota integra s’aplicarà una reducció que es calcularà en la forma següent: a) La reducció consistirà en una quantitat equivalent a la diferència positiva entre la quota íntegra i la quota líquida de l’exercici anterior, multiplicada aquesta última pel coeficient màxim anual d’increment que per usos residencial i no residencial es determina a continuació: Coeficient d’increment anual màxim US RESIDENCIAL 1,07 Clau Ús V Habitatge A Estacionaments i magatzems US NO RESIDENCIAL 1,12 Clau Ús C i D Comerç E i F Ensenyament i Cultura G i H Hoteler I Indústria K Esportiu M Solars i vols O i X Oficines P Administracions Públiques R Religiós T Espectacles Y Sanitat b) Aquesta reducció serà compatible amb qualsevol altre bonificació que, d’acord amb el que es preveu a aquesta Ordenança, beneficií els mateixos immobles. c) En el cas que qualsevol altra bonificació conclogui en el període anterior, l’esmentada bonificació no es tindrà en compte per a determinar la quota de l’exercici anterior a la que s’aplica el coeficient màxim d’increment. d) La reducció a la qual es refereixen les lletres anteriors no serà d'aplicació als immobles que hagin estat objecte d'una nova valoració cadastral com a conseqüència d'una alteració distinta del simple canvi de titularitat. En tals casos, quan es tracti d'immobles d'ús residencial, els serà d'aplicació una reducció del 60 % de la quota íntegra.
Article 8. - Sobre la quota integra exclusivament s’aplicaran les bonificacions obligatòries previstes a l’article 73 de la Llei d’Hisendes Locals per a l’impost de béns immobles i en les condicions atorgades pels Ajuntaments corresponents. S’estableix una bonificació del 50 per 100 de la quota íntegra del tribut que gravi els immobles d’ús residencial amb clau d’ús V, a favor d’aquells subjectes passius que ostentin la condició de titulars de familia nombrosa, sempre que els ingressos d’aquesta no superin els 30.000,00 EUR. Aquesta bonificació només procedirà respecte de l’immoble que constitueixi la residència habitual de la família nombrosa. Per la Gerència de l’Entitat es dictaran les normes de desplegament necessàries per l’efectivitat d’aquesta bonificació i que contemplarà els seus aspectes processals i formals. Aquesta bonificació serà compatible amb la reducció prevista a l’article 7è. Secció 3a: Normes de gestió i obligacions formals.
Article 9. - La gestió del tribut es podrà realitzar juntament amb l’impost sobre el que recau, per l’Entitat que tingui atribuïda la gestió d’aquest. Alternativament al pagament mitjançant el rebut de l’impost de béns immobles, en cas de gestió conjunta amb el tribut, els contribuents que així ho sol·licitin poden satisfer llurs quotes del tribut de la mobilitat mitjançant liquidació anual en rebut separat. En aquest cas, als contribuents els serà notificada per l’Entitat Metropolitana del Transport la quota anual del tribut de la mobilitat en forma col·lectiva, a partir de la informació que lliuraran les Entitats recaptadores, amb indicació dels terminis de pagament en període voluntari. Finalitzat aquest, la Tresoreria de l’Entitat Metropolitana del Transport dictarà la corresponent providència de constrenyiment respecte dels deutes que resultin impagats.
Article 10. - La Gerència de l'Entitat podrà determinar el sistema de vinculació de la obtenció dels beneficis derivats de la tarifació social al compliment de les obligacions dels contribuents envers el tribut de la mobilitat.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. - El tribut s’aplicarà als béns immobles situats en els municipis que composen aquesta Entitat, amb excepció, en el municipi de Montcada i Reixac, del barri de Gallecs, mentre no es portin a terme convenis o acords amb la resta d’administracions implicades que permetin la prestació del servei de transport per l’Entitat del Transport en l’esmentat barri.
DISPOSICIÓ FINAL. - La present ordenança fiscal entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, i començarà a aplicar-se l’exercici de 2009 i fins a la seva modificació o derogació expressa; per tant serà exigible a les quotes meritades l’1 de gener de 2009. En cas de modificació parcial els articles no modificats continuaran vigents.
